UN DESIG NO ÉS UN DRET

Amb aquestes paraules Carmen Calvo, vicepresidenta del govern d’Espanya, va deixar molt clar que per molt que homes i dones vulguin tenir un fill en un ventre de lloguer, és a dir, amb maternitat subrogada, aquest desig no dona dret a explotar el ventre d’una dona.

Contractar un ventre és del tot un impediment a la lliure elecció de les dones envers la seva sexualitat, sobretot si tenim en compte que aquest contracte sempre va acompanyat d’una punició en cas d’incumplimet.

És també un control de la sexualitat de les dones, perquè no és una pràctica de reproducció asistida, sino el sometiment d’una dona al desig d’un altre. Fet tan rebutjable com la prohibició a l’abortament o la regulació de la prostitució.

Parlar d’altruisme, com es fa, és només en el cas d’una autèntica minoría. En nom d’aquest altruisme, en canvi, es comercialitza a les dones com autentiques contenidores, com a atuells sense prensament ni sentiments propis. Només cal saber que hi han clíniques a les que es tracta psicològicament a les gestans perquè no generin sentiments envers la criatura que creix al seu si.

És lloable que vulguem ser pares o mares, molt. No ho és que es tracti a les dones, majoriatariament pobres, com a reproductores per contarcte.

Escrit per CLUB CORTUM

EL DIÀLEG IMPRESCINDIBLE, PERÒ L'ANÀLISI TAMBÉ

Quan sembla que els que tenen responsabilitats de govern, tant a Espanya com a Catalunya, volen encetar el diàleg, els que fa molt de temps vàrem fer aquesta aposta respirem amb una certa tranquil·litat. Diem certa, perquè no està dit que l’inici del diàleg arribi a bon port, però és evident que senyala un camí que la majoria de la societat catalana vol i necessita.

Ara bé, negar que a Catalunya hi ha hagut enfrontaments, negar que hi ha familiars que han deixat de parlar-se o negar que hi hagut actuacions més que desafortunades, és posar-se una vena als ulls que no ajuda a resoldre el problema. Si no identifiquem bé on són els focs no podrem posar tallafocs i fins i tot no podrem extingir-los.

Potser entre tots hem contribuït a un llenguatge incendiari, tant des del que es situa a la banda del procés com el que es situa al cantó no secessionista. Si un diu que cal desinfectar ferides i es tradueix, tergiversant paraules, en que cal desinfectar als secessionistes; i si un diu que Catalunya ha estat a punt d’un enfrontament civil, d’acord, un pel massa exagerat, però un altre diu que és la ultradreta qui presta la tinta per escriure el relat, caldrà que ens asserenem.

Fora bo que partíssim d’on es van començar a generar els agravis, que analitzéssim amb serenor els punts de fricció i conflicte i a partir d’aquí començar a establir ponts de diàleg. Sense anàlisi el diàleg no serà possible.

Escrit per Club Cortum

UNA SENDA LLENA DE DIFICULTADES, PERO ESPERANZADORA

foto de África Lorente

La Constitución, que deberíamos empezar a consensuar hacia cambios que muchos encontramos lógicos, es la que ha permitido la situación actual en la que se encuentra el gobierno de la nación.

Que nos gobernara un partido que sale de sede judicial señalado como corrupto, nos convertía a todos en rehenes de un presidente y un partido que sin duda debe de tener entre sus filas a muchísima gente honrada, pero que necesita una total regeneración. La regeneración vendrá cuando desaparezca de entre sus cuadros todo aquel o aquella que sea sospechoso de contar con mácula en su expediente personal.

Del proceso democrático y ajustado a la constitución ha salido un nuevo presidente y un equipo de gobierno que genera, en términos generales, la confianza de buena parte de los ciudadanos, sin olvidar que ese gobierno cuenta tan solo con 84 dipiutados de los 350 que componen la cámara. El investido nuevo presidente, Pedro Sánchez, ese hombre al que en un artículo en este medio definí como el “El vivo más veces enterrado” hace de esto más de dos años, ha cogido el “maillot” amarillo, como decía en EL PAÍS Teodoro León Gross y “si no le dejan gobernar, irá a elecciones con viento de cola; y si le dejan gobernar un tiempo, irá a elecciones con viento de cola”. Como el propio León indica, el viento de cola es aquel que permite a los ciclistas pedalear con más empuje.

La senda está llena de dificultades, pero la esperanza de que nuestro país tome un nuevo rumbo que nos vuelva a dotar de prestigio democrático y limpio, que calmemos los ánimos en Catalunya y que se ejerza el diálogo.

Escrito para LA VOZ DE CASTELLDEFELS