Avui, tres diputats
del PSC han votat al Parlament SÍ a la proposta de presentar al congrés
espanyol la proposició de llei orgànica perquè delegui a la Generalitat la
competència per a autoritzar, convocar i dur a terme un referèndum sobre la
independència, en contra de la decisió que el Consell Nacional va adoptar pel
83 % dels vots a favor.
He sentit fins
aleshores diputada del PSC, Marina Geli, que ha votat a favor, dir que ella se
sent socialista i que sempre ha cregut en un PSC amb pluralitat d’opinions.
També que ella no entenia la votació del Consell Nacional com un assumpte de
disciplina de partit.
Jo, que sóc
militant socialista des de 1975, estic d’acord en què som un partit amb
pluralitat d’opinions, la qual cosa no significa que, quan un defensa una idea
i no guanya, la minoria pugui obrar sense tenir en compte aquesta majoria. La
pluralitat s’expresa als òrgans competents i les decisions majoritàries es
respecten.
Geli, Elena i
Ventura eren aquest matí diputats d’un partit amb una decisió presa per l’òrgan
competent i ell i elles s’han saltat la decisió. Puc entendre que el pensament
de les persones canvii, en tot cas, el que els pertoca és abandonar el partit
al que no respecten i, en conseqüència, deixar la seva acta de diputat.
Aquesta és la
trista situació en què ens trobem els socialistes catalans en aquest moment,
però dir que el PSC es trenca són paraules majors. Es trencaria si d’aquesta acció
dels tres diputats sorgís un altre partit i una quantitat notable de militants
marxessin, tot i que som conscients que hi ha alguns que ja han marxat.
He estat membre i
ho sóc del consell nacional en moltes ocasions, a vegades m’ha tocat guanyar i
a vegades perdre, però mai m’he saltat la disciplina de partit als càrrecs públics o organitzatius que he tingut. En definitiva,
ser membre d’un partit és voluntari.
