És indubtable que les xarxes socials imprimeixen un ritme
desorbitat a les nostres vides. Saber quasi a l’instant què passa no només al
nostre voltant sinò arreu té les seves aventatges i, és clar, els seus
inconvenients.
Aquest dies es parla molt de la conversa privada entre Dolores
Delgado, ministra de justícia, Baltasar Garzón, ex jutge i ara advocat i el
llavors condecorat comisari Villarejo i ara empresonat. Que a les converses hi
ha termes que es fan servir per la ministra que no són políticament correctes,
vaja, i no politicament, que són inacceptables, és cert, però també és cert que
les xarxes socials ja l’han jutjat i l’estan jutjant per una conversa sobre la
que no hi ha escolta autoritzada.
No es fa tant de soroll sobre el lligam entre el propietari de
Moncloa.com, mitjà que està treient les gravacions, i Villarejo. Com és que
apliquem la velocitat per a uns i els volem destituits i no apliquem la mateixa
celeritat amb d’altres.
No estic defensant a la ministra Delgado, ni la deixo de defensar,
però tal vegada hauríem de deixar que comparegui, com així ha demanat ella
mateixa, en seu parlamentaria i doni totes les explicacions convenients.
Per una altra banda, sembla que la velocitat es ralentitza quan
els temes afecten a la banda dreta. Que el jujge vegi tracte de favor en el
master de Casado, però que no passi res, és normal, velocitat reduïda. Què ara
digui la dreta que ells van ser els que van cesar a Villarejo, quan es va
jubilar amb 65 anys, és per riure, també a velocitat reduïda.