Mostrando entradas con la etiqueta PSC. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta PSC. Mostrar todas las entradas

viernes, 27 de febrero de 2015

¡GRACIAS POR TODO, AGUSTIN! Artículo de María Miranda, candidata a la Alcaldía de Castelldefels por el PSC

Agustín Marina Pérez

Sin duda la mañana del lunes 16 de febrero será una fecha difícil de olvidar. Es el día en que nos dejó el político, compañero, referente pero, sobre todo, amigo, Agustín Marina. Con 71 años de edad falleció víctima de una enfermedad que no impidió que, hasta el último día, se mostrara tal y como era: una persona sencilla y cercana.
Desde que naciera en Asturias en el año 1943, ya demostró que sería una persona convencida de sus ideas. Para muestra un botón: fiel a su ideología, se vio obligado a exiliarse a Bruselas, donde la fidelidad a sus principios le hizo pasar por la cárcel. Pero eso ni mucho menos le frenó. Decidido a volver a su país de origen, desembarcó en Castelldefels, sintiendo un amor a primera vista que ya jamás se rompería. Protagonista principal desde que pisó el municipio, la historia siempre recordará que fue uno de los fundadores del Partido Socialista de Castelldefels.
Cuando dentro de unos años las generaciones venideras echen la vista atrás, verán que Agustín Marina fue, en 1979, el primer alcalde que la democracia trajo a Castelldefels… ¡y fue el capitán del barco durante 23 años! Hoy nos parece normal disfrutar de los servicios que tenemos en la ciudad, pero nada de esto sería posible sin el esfuerzo de Marina. Hasta que anunció su marcha en mayo de 2002, su preocupación diaria pasaba por dotar al pueblo de equipamientos, servicios, urbanizar calles, crear escuelas, hacer que la luz y el agua llegara a los barrios privados de servicios básicos,… o cómo olvidar su incesable lucha para que el Canal Olímpico y la Universitat Politècnica de Catalunya se instalaran en Castelldefels. Marina, en definitiva, empezó siendo alcalde de un pueblo, y dejó el cargo siendo el alcalde de una ciudad. Somos muchos los que hemos tenido el privilegio de conocerlo y admirarlo como persona. Siempre pendiente de su familia, nunca le faltó un gesto para sus incontables amistades. Era una persona cordial y afable, apasionado del trato con la gente antes, durante y después de su mandato. Siguió con su rutina diaria hasta que se lo permitió su enfermedad. Muchos le habréis visto, una vez jubilado, pasear como lo que era: un vecino más de Castelldefels, recorriendo las calles del municipio, frecuentando bares de referencia, como el Bonilla, en la calle Iglesia, o disfrutando de otra de sus grandes pasiones:devorar un buen libro. Para el Grupo Municipal Socialista, y para todos los allegados que tuvimos la posibilidad de conocerlo y apreciarlo, ha sido una gran pérdida. Enviamos nuestras condolencias a toda la familia socialista de Castelldefels, en especial a su mujer e hijos. ¡Gracias por todo, amigo Agustín!
Maria Miranda
Publicado en LA VOZ DE CASTELLDEFELS


jueves, 16 de enero de 2014

EL PSC NO ES TRENCA.

 Avui, tres diputats del PSC han votat al Parlament SÍ a la proposta de presentar al congrés espanyol la proposició de llei orgànica perquè delegui a la Generalitat la competència per a autoritzar, convocar i dur a terme un referèndum sobre la independència, en contra de la decisió que el Consell Nacional va adoptar pel 83 % dels vots a favor.
He sentit fins aleshores diputada del PSC, Marina Geli, que ha votat a favor, dir que ella se sent socialista i que sempre ha cregut en un PSC amb pluralitat d’opinions. També que ella no entenia la votació del Consell Nacional com un assumpte de disciplina de partit.
Jo, que sóc militant socialista des de 1975, estic d’acord en què som un partit amb pluralitat d’opinions, la qual cosa no significa que, quan un defensa una idea i no guanya, la minoria pugui obrar sense tenir en compte aquesta majoria. La pluralitat s’expresa als òrgans competents i les decisions majoritàries es respecten.
Geli, Elena i Ventura eren aquest matí diputats d’un partit amb una decisió presa per l’òrgan competent i ell i elles s’han saltat la decisió. Puc entendre que el pensament de les persones canvii, en tot cas, el que els pertoca és abandonar el partit al que no respecten i, en conseqüència, deixar la seva acta de diputat.
Aquesta és la trista situació en què ens trobem els socialistes catalans en aquest moment, però dir que el PSC es trenca són paraules majors. Es trencaria si d’aquesta acció dels tres diputats sorgís un altre partit i una quantitat notable de militants marxessin, tot i que som conscients que hi ha alguns que ja han marxat.
He estat membre i ho sóc del consell nacional en moltes ocasions, a vegades m’ha tocat guanyar i a vegades perdre, però mai m’he saltat la disciplina de partit als càrrecs públics o organitzatius que he tingut. En definitiva, ser membre d’un partit és voluntari.

viernes, 5 de abril de 2013

Coses que es podien haver fet des del govern de la Generalitat de Catalunya

Aquest escrit forma part d'una carta que en Pere Navarro, Primer secretari del PSC, ha adreçat als militants:

Des del PSC creiem fermament que hi ha coses que es podien haver fet diferent, tot i que  ni tant sols s'ha intentat, i d'altres que s'haurien d'haver fet directament d'una altra manera:
· Es podrien destinar a beques menjador els diners que avui van a escoles d'elit o que segreguen per sexe.
· Es podria destinar a la PIRMI, el milió d'euros de la preparació de l'aniversari del 1714.
· Es podria evitar el tancament d'escoles si no s'haguessin perdut dos anys en prendre mesures  fiscals com la de l'impost de successions.
· Es podria haver convocat, S'hauria d'haver convocat! la Junta de Seguretat de Catalunya que no es reuneix des de que José Montilla era president.
· Es podria haver presentat recurs al decret de mesures urgents del sistema elèctric i del sector, financer que elimina qualsevol possibilitat de desenvolupament de les energies renovables i perjudica la indústria catalana del sector.
· Es podria convocar una  Convenció Catalana del Canvi Climàtic i haver marcat així un full de ruta de l'economia verda i una reconversió ecològica de la societat industrial.
· Calia millorar la gestió d'ATLL, però no privatitzar-la, i menys fer-ho d'una forma tan incompetent.
· Es podrien estalviar 4 milions d'euros si es prescindís dels càrrecs de lliure designació que cada departament té als set territoris de l'administració de la Generalitat .
· Es podia haver convocat als agents econòmics i socials i als representants institucionals de l'Acord Estratègic per tal de renovar-lo i tornar-lo a posar en marxa, com a instrument per lluitar contra la crisi econòmica i fomentar la reactivació i l'ocupació.

Els governs també poden prendre mesures que no costen diners. Els governs han de tenir clares quines són les seves prioritats i tirar-les endavant, i no només fer declaracions d'intencions als mitjans de comunicació que diuen una cosa mentre, la realitat del què s'està fent és una altra molt diferent.

És la nostra obligació i la nostra responsabilitat, com a representants públics, donar resposta a les demandes que ens fan els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, a les seves necessitats. I, per fer-ho, cal ser conscients de quina és la realitat que estem vivint i treballar per un futur esperançador. Aquest ha estat i continua sent el nostre compromís.


Pere Navarro i Morera 

domingo, 18 de noviembre de 2012

Jo sóc federalista!!!

A ningú que llegeixi el meu bloc se li escapa quina és la meva ideologia, així que fugint de la por de ser tractada d'oportunista, vull expresar la meva opinió respecte al federalisme.
Alguns fan conya dibuixant a una dona socialista aprenent a dir la paraula federalisme, però fa molts i molts anys que els que ho som ho saber dir. Quan jo vaig entrar a militar, una de les paraules fundamentals era el federalisme, o sigui, no ve de quinze dies, ve de fa més de 133 anys, tal vegada l'error ha estat no defensar-lo sempre amb el mateix esforç.
Federalisme és sentir-se d'un lloc, defensar-lo i ser solidari i amic dels altres que no pertanyen a la "teva demarcació".
A mí els nacionalismes s'em queden petits perquè sóc internacionalista de mena. I atenent a aquest argument hi han coses que no em quadren: alguns es volen federar amb Europa, però no volen saber res d'Espanya, que és el territori més proper per història, llengua (una de les nostres que s'ensenya a les escoles és el castellà) i perquè aquí, a Catalunya, viuen quantitat de persones que ens sentim catalanes i provenim d'altres llocs de "diguem-ne la Península Ibèrica", per tant, si ens hem de federar, lo llogic seria amb els més propers.
Sóc federalista i internacionalista perquè defenso la terra que estimo, a la que visc i vull formar part del món juntament amb els altres que estan al voltant meu.
No crec en els mesies d'enlloc, siguin de CiU o d'ERC, perquè sent independents d'Espanya no és veritat que serem més rics, més feliços i més propis i amb els nostres diners arribarem més lluny, qui hagi cregut aixó, doncs endavant, no seré jo qui  em manifesti en contra, però siguem realistes, de debó ens creiem que amb la independencia s'acabaran les retallades, el decreixement de l'estat del benestar i tothom tindrà feina? Si us plau, que sóm adults.
I una última questió que m'amoina, per què a la manifestació del dia 14 de novembre pel Passeig de Gràcia no es veien estelades? Algú m'ho sabria contestar?

sábado, 17 de diciembre de 2011

Pere Navarro Morera, iniciando la remontada del PSC

  Pere Navarro Morera ha conseguido el 73% de los votos del 12º Congreso de PSC. Con él se inicia el relevo en la ejecutiva socialista y en él están puestas las esperanzas de muchas personas que consideran que la justicia social y la equidad es posible con un partido de izquierdas en los gobiernos.
Navarro (Terrassa, 1959) está casado y tiene dos hijas, y sobresale su pasión por las nuevas tecnologías y las redes sociales.
Se licenció en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y empezó a militar en el PSC-Congrés, uno de los tres partidos que se fusionaron en 1978 para dar lugar al actual PSC, junto a la federación catalana del PSOE y el PSC-Reagrupament.
Su primera labor en el partido fue pegar carteles, con "mucha ilusión", ya que eran los primeros pósters que imprimía la candidatura Socialistes de Catalunya (coalición entre PSC-Congrés y el PSOE) para las elecciones a Cortes Constituyentes de 1977, las primeras elecciones democráticas tras 40 años de dictadura.
Forjado en las juventudes del partido, fundó su agrupación en Terrassa, y entre sus primeras responsabilidades en el partido, destaca la de jefe e campaña para las municipales de 1983, y también estuvo en las listas que el PSC presentó en las generales de 1987.
En 1987 fue elegido por vez primera concejal, asumiendo el área de Urbanismo, y en 1994 asumió las riendas del PSC local, siendo proclamado primer secretario.
En 1995 pasa a ser concejal con dedicación exclusiva, asume la Concejalía de Participación Ciudadana y Juventud, y en 1998 la de Cultura.
Tras las municipales de 1999, es nombrado cuarto teniente de alcalde --responsabilidad que compagina con las concejalías de Cultura y de Solidaridad y Cooperación Internacional--, y asume la alcaldía en 2002 sustituyendo al histórico Manuel Royes, que era alcalde desde 1979.
Concurre como cabeza de lista del PSC en Terrassa por vez primera en las municipales de 2003, cuando consigue 13 de los 27 concejales en juego, resultados que repite en los comicios locales de 2007, y en las municipales de 2011 logra 11 ediles de 27.
En la actualidad, también es primer secretario de la federación socialista del Vallès Oest, que, además de Terrassa, se responsabiliza de municipios como Rubí --plaza fuerte del PSC-- y Sant Cugat del Vallès --feudo de CiU--.
(Biografía realizada por Europapress)