Alguns fan conya dibuixant a una dona socialista aprenent a dir la paraula federalisme, però fa molts i molts anys que els que ho som ho saber dir. Quan jo vaig entrar a militar, una de les paraules fundamentals era el federalisme, o sigui, no ve de quinze dies, ve de fa més de 133 anys, tal vegada l'error ha estat no defensar-lo sempre amb el mateix esforç.
Federalisme és sentir-se d'un lloc, defensar-lo i ser solidari i amic dels altres que no pertanyen a la "teva demarcació".
A mí els nacionalismes s'em queden petits perquè sóc internacionalista de mena. I atenent a aquest argument hi han coses que no em quadren: alguns es volen federar amb Europa, però no volen saber res d'Espanya, que és el territori més proper per història, llengua (una de les nostres que s'ensenya a les escoles és el castellà) i perquè aquí, a Catalunya, viuen quantitat de persones que ens sentim catalanes i provenim d'altres llocs de "diguem-ne la Península Ibèrica", per tant, si ens hem de federar, lo llogic seria amb els més propers.
Sóc federalista i internacionalista perquè defenso la terra que estimo, a la que visc i vull formar part del món juntament amb els altres que estan al voltant meu.
No crec en els mesies d'enlloc, siguin de CiU o d'ERC, perquè sent independents d'Espanya no és veritat que serem més rics, més feliços i més propis i amb els nostres diners arribarem més lluny, qui hagi cregut aixó, doncs endavant, no seré jo qui em manifesti en contra, però siguem realistes, de debó ens creiem que amb la independencia s'acabaran les retallades, el decreixement de l'estat del benestar i tothom tindrà feina? Si us plau, que sóm adults.
I una última questió que m'amoina, per què a la manifestació del dia 14 de novembre pel Passeig de Gràcia no es veien estelades? Algú m'ho sabria contestar?
