Mostrando entradas con la etiqueta dones. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta dones. Mostrar todas las entradas

jueves, 5 de julio de 2018

ALGUNA COSA VA CANVIAR EL 8 DE MARÇ

ALGUNA COSA VA CANVIAR EL 8 DE MARÇ
Que hi havia dones i homes lluitant per la igualtat ningú ho dubta, que fa dècades que això succeeix, també ho sabem, però que el proppassat 8 de març ha canviat moltes coses al nostre país és més que evident.
Que miliards i miliards de persones ocupessin els carrers de pobles i ciutats, que motíssimes dones fessin una aturada de dues hores o fins i tot no anessin a treballar aquell dia ha destapat la conciencia de moltíssima gent.
A les dones ja no ens callen com abans, a les dones se’ls ha destapat la conciència solidaria pública, a les dones ja no ens trepitgen de la mateixa manera, a les dones se´ns ha destapat la ràbia envers els maltractaments, les violacions, les vexacions, el tracte injust molt més del que ja estava i, sobretot, cada vegada som més.
Som més les dones i els homes que no estem disposats a passar per alt el que no és just i no és igualitari.
Accions com la de la periodista de Mediaset María Gómez, denunciant el masclisme i l’assetjament durant els mundials en són un exemple. Que un periodista del diari La Provincia de Las Palmas de Gran Canaria, escrigui “la menor violada en grupo pasaba San Juan con unas amigas y se emborrachó” com un possible justificant a la suposada violació múltiple i causi escàndol. Que un periodista estigui discutint amb una dona a twitter i li digui: “lo que pintarás tu hablando de futbol, vete a fregar” i es vegi obligat a esborrar el tuit. Que les dones facin una crida a vestir-se de negre el dia del “txupinàs” són mostres  que, encara que a poc a poc, anem avançant i que el dia 8 de març alguna cosa va canviar.


Escrit per al club cortum

jueves, 3 de junio de 2010

Funerals a Turquia pels morts de l'exercit israelí, on eren les dones?.

 He vist les imatges del funeral pels nou turcs que van morir a mans de l'exèrcit israelià a aigües internacionals. La imatge era esfereïdora, però, al marge, el que m'ha semblat molt estrany ha sigut no veure, o no saber veure, cap dona al costat dels fèretres ni tampoc a la manifestació. Ni mares, germanes, esposes, àvies, amigues.
No és la primera vegada que constato un fet d'aquests. A la Índia, una cultura a la que hi han pocs musulmans, tampoc són presents. Amb els meus respectes per totes les cultures i religions, no puc entendre què impedeix la presència de les dones als funerals. Aquesta és una més de les desigualtats a combatre, tot i que no sigui de les prioritàries.