ORDINARIES, POC SENSUALS I POC SENYORES

El gran estereotip al que el masclisme sempre ha reduït a les feministes. Així, amb aquestes paraules, les definia el líder de VOX d’Albacete.

Malgrat l’avenç que ha suposat per al feminisme eliminar de la ment de molts homes i dones aquest “latiguillo”, continua havent-hi a la societat molt mascle diluvià i molts mascles que es creuen aquella teoria tan ridícula de que les dones feministes van contra els homes, són poc “femenines” i n´hi ha que van més enllà i encara creuen que les feministes no saben follar (i perdonin que sigui tan explícita).

Un home que vaig conèixer fa poc, quan li vaig dir que era feminista es va escandalitzar. Aquest home és economista de formació i director d’una sucursal bancaria important i amb bastants treballadors. Quan li vaig fer veure que les feministes mai haviem anat contra els homes va exclamar: Ah, bé! Sembla imposible, oi? Que una persona d’aquest nivell (suposadament) encara cregui en aquests estereotips diluvians, però, malauradament, aquest és el nivel en que ens movem en molts casos.

Convèncer a segons quines ments que les dones feministes i els homes igualitaris són tan iguals als que no ho son en quasi tot, menys en el respecte vers l’altre, perquè què és si no atacar-les dient que són poc senyores o poc sensuals? Es tan com dir que la dona es deu al mascle i que, apart de quedar-se a casa, amb la “pata quebrada”, també tenen l’obligació de ser atracció sexual per als mascles. I de retruc, és clar, no creuen en la llibertat sexual, perquè si ets dona, lesbiana i feminista, encara estàs mes condemnada als inferns.

També caldria saber què significa per aquest senyor d’Albacete ser ordinària, poc sensual i poc senyora, segur que ens portàvem una gran sorpresa en la seva definició.

Escrit per a CLUB CÒRTUM

UNES CALCES I UNA SOCIETAT MALALTA

Els últims dies sha generat una controversia a Irlanada després de que un jurat considerés al acusat de violació d’una noia de 17 anys inocent perquè ella  portava calces-tanga.

La sentencia va provocar l’acció de Mnana hEireann (dones d’irlanda) a proposta d’una de les seves membres: penjar calces en general i tangues en particular a les xarxes socials (jo mateixa en vaig pujar també unes meves).

Considerar que una noia o una dona provoca a un violador perquè porta tanga és terrible, les hauren d’afegir a la llista de tenir mamelles molt grans, cul alt, faldilla curta o qualsevol altre barbaritat com atenuant d’una violació.

Tant greu com aixó, i com ve assenyala Susan Dillon, una de les participants a la protesta irlandesa, és que un jurat faci una sentència tan denigrant per la violada i per tothom en general, perquè demostra que la societat irlandesa està malalta. Jo afegeixo, la societat en general està malalta perque les agresions a les dones i les violacions no son consideredes, per una part de la població, com una violació, a Irlanda, aquí i arreu. Cal només mirar les barbaritats que aquí es van dir a favor dels membres de la manada i contra la violada. I que tot lénrenou que va causar el cas no hagi acabat amb les agresions múltiples al nostre país (Canaries, Sta. Coloma de Gramanet, etc).

La noia no caminava pel carrer en tanga, però ni que així hagués sigut, no dona dret a ningú a violar-la, amb tanga o sense tanga.

Escrit per CLUB CORTUM

NI ODI NI ANIDMARVERSIÓ: DIGNITAT

Fa uns dies la representant del pretes sindicat de prostitutes va dir a unes declaracions a la TV que les feministes odiem a les prostitutes. Jo, que en sóc, de feminista, no he sentit mai enlloc tal barbaritat. El que volem és acabar amb el mencartilisme amb el cos de les dones i, per sobra de tot, amb la trata que va eternament lligada a aquesta pràctica sexual. Legalitzar un sindicat de treballadores sexuals només beneficia als proxenetes i als puteros.

Fa mes de deu anys es va legalitzar la prostitució a Alemania (per posar un exemple). Els polítics esperaven millorar les condicions de les treballadores sexuals i eliminar la trata. El resultat està molt lluny del que s’esperava. El propi Ministeri de familia alemany va fer un informe on ens constatava que les condicions de les prostitutes no havien millorat i que la legalització tampoc havia acabat amb la trata.

L’alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, amb un pretès progresisme malantés, subvenciona amb diners de l’erari municipal entitas de prostitució on, per exemple, sénsenya com fer una bona mamada, anglès per a putes principiants i cursos per l’estil.

Les Nacions Unides están fent l’esforç de intentar defensar els drets i la dignitat de les victimes d’explotació. Els progresistes hauriem de caminar tots i totes en la mateixa linia de l’abolició no de la protecció malentesa que està demostat no dona resultats positius.

Escrit per a Club Cortum

ALGUNA COSA VA CANVIAR EL 8 DE MARÇ

ALGUNA COSA VA CANVIAR EL 8 DE MARÇ

Que hi havia dones i homes lluitant per la igualtat ningú ho dubta, que fa dècades que això succeeix, també ho sabem, però que el proppassat 8 de març ha canviat moltes coses al nostre país és més que evident.

Que miliards i miliards de persones ocupessin els carrers de pobles i ciutats, que motíssimes dones fessin una aturada de dues hores o fins i tot no anessin a treballar aquell dia ha destapat la conciencia de moltíssima gent.

A les dones ja no ens callen com abans, a les dones se’ls ha destapat la conciència solidaria pública, a les dones ja no ens trepitgen de la mateixa manera, a les dones se´ns ha destapat la ràbia envers els maltractaments, les violacions, les vexacions, el tracte injust molt més del que ja estava i, sobretot, cada vegada som més.

Som més les dones i els homes que no estem disposats a passar per alt el que no és just i no és igualitari.

Accions com la de la periodista de Mediaset María Gómez, denunciant el masclisme i l’assetjament durant els mundials en són un exemple. Que un periodista del diari La Provincia de Las Palmas de Gran Canaria, escrigui “la menor violada en grupo pasaba San Juan con unas amigas y se emborrachó” com un possible justificant a la suposada violació múltiple i causi escàndol. Que un periodista estigui discutint amb una dona a twitter i li digui: “lo que pintarás tu hablando de futbol, vete a fregar” i es vegi obligat a esborrar el tuit. Que les dones facin una crida a vestir-se de negre el dia del “txupinàs” són mostres  que, encara que a poc a poc, anem avançant i que el dia 8 de març alguna cosa va canviar.

Escrit per al club cortum

25 novembre, dia internacional per a l'eliminació de la violència de gènere.

Funerals a Turquia pels morts de l'exercit israelí, on eren les dones?.

 He vist les imatges del funeral pels nou turcs que van morir a mans de l'exèrcit israelià a aigües internacionals. La imatge era esfereïdora, però, al marge, el que m'ha semblat molt estrany ha sigut no veure, o no saber veure, cap dona al costat dels fèretres ni tampoc a la manifestació. Ni mares, germanes, esposes, àvies, amigues.
No és la primera vegada que constato un fet d'aquests. A la Índia, una cultura a la que hi han pocs musulmans, tampoc són presents. Amb els meus respectes per totes les cultures i religions, no puc entendre què impedeix la presència de les dones als funerals. Aquesta és una més de les desigualtats a combatre, tot i que no sigui de les prioritàries.