jueves, 16 de enero de 2014

EL PSC NO ES TRENCA.

 Avui, tres diputats del PSC han votat al Parlament SÍ a la proposta de presentar al congrés espanyol la proposició de llei orgànica perquè delegui a la Generalitat la competència per a autoritzar, convocar i dur a terme un referèndum sobre la independència, en contra de la decisió que el Consell Nacional va adoptar pel 83 % dels vots a favor.
He sentit fins aleshores diputada del PSC, Marina Geli, que ha votat a favor, dir que ella se sent socialista i que sempre ha cregut en un PSC amb pluralitat d’opinions. També que ella no entenia la votació del Consell Nacional com un assumpte de disciplina de partit.
Jo, que sóc militant socialista des de 1975, estic d’acord en què som un partit amb pluralitat d’opinions, la qual cosa no significa que, quan un defensa una idea i no guanya, la minoria pugui obrar sense tenir en compte aquesta majoria. La pluralitat s’expresa als òrgans competents i les decisions majoritàries es respecten.
Geli, Elena i Ventura eren aquest matí diputats d’un partit amb una decisió presa per l’òrgan competent i ell i elles s’han saltat la decisió. Puc entendre que el pensament de les persones canvii, en tot cas, el que els pertoca és abandonar el partit al que no respecten i, en conseqüència, deixar la seva acta de diputat.
Aquesta és la trista situació en què ens trobem els socialistes catalans en aquest moment, però dir que el PSC es trenca són paraules majors. Es trencaria si d’aquesta acció dels tres diputats sorgís un altre partit i una quantitat notable de militants marxessin, tot i que som conscients que hi ha alguns que ja han marxat.
He estat membre i ho sóc del consell nacional en moltes ocasions, a vegades m’ha tocat guanyar i a vegades perdre, però mai m’he saltat la disciplina de partit als càrrecs públics o organitzatius que he tingut. En definitiva, ser membre d’un partit és voluntari.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Gracias por el comentario. En cuanto pueda, lo publico. Saludos. África.