ALGUNA
COSA VA CANVIAR EL 8 DE MARÇ
Que hi havia dones i homes lluitant per
la igualtat ningú ho dubta, que fa dècades que això succeeix, també ho sabem,
però que el proppassat 8 de març ha canviat moltes coses al nostre país és més
que evident.
Que miliards i miliards de persones
ocupessin els carrers de pobles i ciutats, que motíssimes dones fessin una
aturada de dues hores o fins i tot no anessin a treballar aquell dia ha
destapat la conciencia de moltíssima gent.
A les dones ja no ens callen com abans, a
les dones se’ls ha destapat la conciència solidaria pública, a les dones ja no
ens trepitgen de la mateixa manera, a les dones se´ns ha destapat la ràbia envers
els maltractaments, les violacions, les vexacions, el tracte injust molt més
del que ja estava i, sobretot, cada vegada som més.
Som més les dones i els homes que no
estem disposats a passar per alt el que no és just i no és igualitari.
Accions com la de la periodista de
Mediaset María Gómez, denunciant el masclisme i l’assetjament durant els
mundials en són un exemple. Que un periodista del diari La Provincia de Las
Palmas de Gran Canaria, escrigui “la menor violada en grupo pasaba San Juan con
unas amigas y se emborrachó” com un possible justificant a la suposada violació
múltiple i causi escàndol. Que un periodista estigui discutint amb una dona a
twitter i li digui: “lo que pintarás tu hablando de futbol, vete a fregar” i es
vegi obligat a esborrar el tuit. Que les dones facin una crida a vestir-se de
negre el dia del “txupinàs” són mostres que, encara que a poc a poc, anem avançant i
que el dia 8 de març alguna cosa va canviar.
Escrit per al club cortum
