LA VELOCITAT, MALA CONSELLERA

És indubtable que les xarxes socials imprimeixen un ritme desorbitat a les nostres vides. Saber quasi a l’instant què passa no només al nostre voltant sinò arreu té les seves aventatges i, és clar, els seus inconvenients.

Aquest dies es parla molt de la conversa privada entre Dolores Delgado, ministra de justícia, Baltasar Garzón, ex jutge i ara advocat i el llavors condecorat comisari Villarejo i ara empresonat. Que a les converses hi ha termes que es fan servir per la ministra que no són políticament correctes, vaja, i no politicament, que són inacceptables, és cert, però també és cert que les xarxes socials ja l’han jutjat i l’estan jutjant per una conversa sobre la que no hi ha escolta autoritzada.

No es fa tant de soroll sobre el lligam entre el propietari de Moncloa.com, mitjà que està treient les gravacions, i Villarejo. Com és que apliquem la velocitat per a uns i els volem destituits i no apliquem la mateixa celeritat amb d’altres.

No estic defensant a la ministra Delgado, ni la deixo de defensar, però tal vegada hauríem de deixar que comparegui, com així ha demanat ella mateixa, en seu parlamentaria i doni totes les explicacions convenients.

Per una altra banda, sembla que la velocitat es ralentitza quan els temes afecten a la banda dreta. Que el jujge vegi tracte de favor en el master de Casado, però que no passi res, és normal, velocitat reduïda. Què ara digui la dreta que ells van ser els que van cesar a Villarejo, quan es va jubilar amb 65 anys, és per riure, també a velocitat reduïda.

NI ODI NI ANIDMARVERSIÓ: DIGNITAT

Fa uns dies la representant del pretes sindicat de prostitutes va dir a unes declaracions a la TV que les feministes odiem a les prostitutes. Jo, que en sóc, de feminista, no he sentit mai enlloc tal barbaritat. El que volem és acabar amb el mencartilisme amb el cos de les dones i, per sobra de tot, amb la trata que va eternament lligada a aquesta pràctica sexual. Legalitzar un sindicat de treballadores sexuals només beneficia als proxenetes i als puteros.

Fa mes de deu anys es va legalitzar la prostitució a Alemania (per posar un exemple). Els polítics esperaven millorar les condicions de les treballadores sexuals i eliminar la trata. El resultat està molt lluny del que s’esperava. El propi Ministeri de familia alemany va fer un informe on ens constatava que les condicions de les prostitutes no havien millorat i que la legalització tampoc havia acabat amb la trata.

L’alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, amb un pretès progresisme malantés, subvenciona amb diners de l’erari municipal entitas de prostitució on, per exemple, sénsenya com fer una bona mamada, anglès per a putes principiants i cursos per l’estil.

Les Nacions Unides están fent l’esforç de intentar defensar els drets i la dignitat de les victimes d’explotació. Els progresistes hauriem de caminar tots i totes en la mateixa linia de l’abolició no de la protecció malentesa que està demostat no dona resultats positius.

Escrit per a Club Cortum

ALGUNA COSA VA CANVIAR EL 8 DE MARÇ

ALGUNA COSA VA CANVIAR EL 8 DE MARÇ

Que hi havia dones i homes lluitant per la igualtat ningú ho dubta, que fa dècades que això succeeix, també ho sabem, però que el proppassat 8 de març ha canviat moltes coses al nostre país és més que evident.

Que miliards i miliards de persones ocupessin els carrers de pobles i ciutats, que motíssimes dones fessin una aturada de dues hores o fins i tot no anessin a treballar aquell dia ha destapat la conciencia de moltíssima gent.

A les dones ja no ens callen com abans, a les dones se’ls ha destapat la conciència solidaria pública, a les dones ja no ens trepitgen de la mateixa manera, a les dones se´ns ha destapat la ràbia envers els maltractaments, les violacions, les vexacions, el tracte injust molt més del que ja estava i, sobretot, cada vegada som més.

Som més les dones i els homes que no estem disposats a passar per alt el que no és just i no és igualitari.

Accions com la de la periodista de Mediaset María Gómez, denunciant el masclisme i l’assetjament durant els mundials en són un exemple. Que un periodista del diari La Provincia de Las Palmas de Gran Canaria, escrigui “la menor violada en grupo pasaba San Juan con unas amigas y se emborrachó” com un possible justificant a la suposada violació múltiple i causi escàndol. Que un periodista estigui discutint amb una dona a twitter i li digui: “lo que pintarás tu hablando de futbol, vete a fregar” i es vegi obligat a esborrar el tuit. Que les dones facin una crida a vestir-se de negre el dia del “txupinàs” són mostres  que, encara que a poc a poc, anem avançant i que el dia 8 de març alguna cosa va canviar.

Escrit per al club cortum

UNA MENTIRA DICHA MIL VECES NO SE CONVIERTE EN VERDAD, AUNQUE LO PAREZCA

En nuestro municipio hay personas que siguen sosteniendo una mentira por años y años, lo malo es que una parte de la ciudadanía se ha creído y continua creyendo esa mentira.

Lamento tener que salir, de nuevo, en defensa del honor de mi marido, Agustín Marina, fallecido a principios de 2015 y alcalde de Castelldefels entre 1979 y 2002.

Algunos personajes que han ostentado y ostentan cargo público lo acusaron y siguen acusándolo de haber hecho especulación urbanística. Para que sepamos situarnos correctamente, la planificación general del suelo en el territorio metropolitano se rige por lo aprobado por la extinta Corporación Metropolitana de Barcelona, actual Área Metropolitana de Barcelona. Dicha planificación data del año 1976, es decir, tres años antes de que se constituyeran los primeros ayuntamientos democráticos. En dicha planificación se toma la metrópoli como un todo y se distribuye en el territorio la ubicación de los diferentes tipos de suelo: equipamientos, zonas verdes, zonas edificables, etc.

Un municipio, por sí mismo, está incapacitado para cambiar ese diseño del territorio, por lo tanto, se hace muy difícil que un ayuntamiento y menos, su alcalde por si solo, pueda cambiar el destino del suelo. Si era zona verde será zona verde y si es urbanizable lo es por más que no queramos que nos construyan donde antes teníamos verde sin ser zona verde.

De la misma manera tampoco se puede denegar permiso de construcción cuando una zona es urbanizable porque entonces se estaría prevaricando, que como sabemos, es un delito.

El ayuntamiento presidido por Agustín Marina empeñó mucho dinero en comprar suelo para ubicar equipamientos, porque como sabemos el ayuntamiento solo es propietario de aquello por lo que pagó. Las escuelas publicas, los ambulatorios, los institutos, las instalaciones deportivas están ubicados en suelo que en su mayoría fue comprado en la época Marina, como no podía ser de otra forma. Por cierto, el castillo y su parque también fueron comprados en la época Marina. Que se debía haber comprado más, probablemente, pero el dinero del ayuntamiento es finito y nunca se tiene suficiente para realizar todos los proyectos que se quisieran.

Quien sigue afirmando que Agustín Marina especuló miente y miente a sabiendas, y si no lo sabe aún es más triste porque miente siendo un ignorante. Cuando se hace una afirmación tan grave hay que aportar pruebas.

Sé que no sirve de nada porque el que miente a este respecto lo seguirá haciendo, pero dejen en paz la memoria de Agustín Marina porque una mentira dicha mil veces puede sonar a verdad, pero sigue siendo una mentira.

Escrito para LAVOZ DE CASTELLDEFELS

UN DESIG NO ÉS UN DRET

Amb aquestes paraules Carmen Calvo, vicepresidenta del govern d’Espanya, va deixar molt clar que per molt que homes i dones vulguin tenir un fill en un ventre de lloguer, és a dir, amb maternitat subrogada, aquest desig no dona dret a explotar el ventre d’una dona.

Contractar un ventre és del tot un impediment a la lliure elecció de les dones envers la seva sexualitat, sobretot si tenim en compte que aquest contracte sempre va acompanyat d’una punició en cas d’incumplimet.

És també un control de la sexualitat de les dones, perquè no és una pràctica de reproducció asistida, sino el sometiment d’una dona al desig d’un altre. Fet tan rebutjable com la prohibició a l’abortament o la regulació de la prostitució.

Parlar d’altruisme, com es fa, és només en el cas d’una autèntica minoría. En nom d’aquest altruisme, en canvi, es comercialitza a les dones com autentiques contenidores, com a atuells sense prensament ni sentiments propis. Només cal saber que hi han clíniques a les que es tracta psicològicament a les gestans perquè no generin sentiments envers la criatura que creix al seu si.

És lloable que vulguem ser pares o mares, molt. No ho és que es tracti a les dones, majoriatariament pobres, com a reproductores per contarcte.

Escrit per CLUB CORTUM

EL DIÀLEG IMPRESCINDIBLE, PERÒ L'ANÀLISI TAMBÉ

Quan sembla que els que tenen responsabilitats de govern, tant a Espanya com a Catalunya, volen encetar el diàleg, els que fa molt de temps vàrem fer aquesta aposta respirem amb una certa tranquil·litat. Diem certa, perquè no està dit que l’inici del diàleg arribi a bon port, però és evident que senyala un camí que la majoria de la societat catalana vol i necessita.

Ara bé, negar que a Catalunya hi ha hagut enfrontaments, negar que hi ha familiars que han deixat de parlar-se o negar que hi hagut actuacions més que desafortunades, és posar-se una vena als ulls que no ajuda a resoldre el problema. Si no identifiquem bé on són els focs no podrem posar tallafocs i fins i tot no podrem extingir-los.

Potser entre tots hem contribuït a un llenguatge incendiari, tant des del que es situa a la banda del procés com el que es situa al cantó no secessionista. Si un diu que cal desinfectar ferides i es tradueix, tergiversant paraules, en que cal desinfectar als secessionistes; i si un diu que Catalunya ha estat a punt d’un enfrontament civil, d’acord, un pel massa exagerat, però un altre diu que és la ultradreta qui presta la tinta per escriure el relat, caldrà que ens asserenem.

Fora bo que partíssim d’on es van començar a generar els agravis, que analitzéssim amb serenor els punts de fricció i conflicte i a partir d’aquí començar a establir ponts de diàleg. Sense anàlisi el diàleg no serà possible.

Escrit per Club Cortum