domingo, 7 de octubre de 2018

POR UNA ESPAÑA FEDERAL EN UNA EUROPA FEDERAL

Con este lema se reunieron unas mil federalistas procedentes de toda España para debatir y poner en común postulados federalistas.
Organizado por FEDERALISTES D’ESQUERRES, organización a la que pertenezco, tuvo lugar a principios de octubre, en L’Hospitalet, este magnífico encuentro. Con nombres tan señalados como Joan Botella, Nicolás Sartorius, Enrique Barón, Diego López Garrido, Montserrat Pi, Sara Jaurrieta, Victoria Camps, Norbert Bilbeny, Anna Estany, Francisco Aldecoa, Maritxell Batet, Joan Coscubiela, Miquel Iceta, y un largo etcétera.
Los postulados federalistas tratan de ir urdiendo un “plan federal para España” a través de soluciones que deben tejerse a través del diálogo. Joan Botella, Presidente de Federalistes d’Esquerres defendió la idea de mayor autogobierno y cooperación para las comunidades, en el convencimiento de que esa realidad, cuando se haga posible, abriría las puertas al federalismo.




Alto convencimiento de que la soberanía para la ciudadanía requiere menos fronteras, y de que dotándonos de estructuras adecuadas podremos poner en valor lo que en común tenemos para avanzar en la diversidad. Entre esas decisiones indispensables para una España federal toma fuerza la creación de un pilar de derechos sociales que llevan aparejados la regulación de los flujos del capital. Todo ello mediante el acuerdo, nunca bajo la imposición absolutamente reñida con la idea federal. Es, por tanto, necesario alejarse de la idea de los vencedores y los vencidos y abordar con energía un diálogo que nos lleve al entendimiento y al desarrollo común del bienestar.

Tal como se afirmó por parte de uno de los ponentes la mejor manera de transformar la realidad es entenderla. El modelo autonómico está muy desgastado y hay que enhebrar la aguja y tejer hacia el federalismo como modelo de cooperación, corresponsabilidad y equilibrio territorial. Un sistema que como indicaba uno de los eslóganes tienda puentes y no muros.

Escrito para LA VOZ DE CASTELLDEFELS

LA VELOCITAT, MALA CONSELLERA

És indubtable que les xarxes socials imprimeixen un ritme desorbitat a les nostres vides. Saber quasi a l’instant què passa no només al nostre voltant sinò arreu té les seves aventatges i, és clar, els seus inconvenients.
Aquest dies es parla molt de la conversa privada entre Dolores Delgado, ministra de justícia, Baltasar Garzón, ex jutge i ara advocat i el llavors condecorat comisari Villarejo i ara empresonat. Que a les converses hi ha termes que es fan servir per la ministra que no són políticament correctes, vaja, i no politicament, que són inacceptables, és cert, però també és cert que les xarxes socials ja l’han jutjat i l’estan jutjant per una conversa sobre la que no hi ha escolta autoritzada.
No es fa tant de soroll sobre el lligam entre el propietari de Moncloa.com, mitjà que està treient les gravacions, i Villarejo. Com és que apliquem la velocitat per a uns i els volem destituits i no apliquem la mateixa celeritat amb d’altres.
No estic defensant a la ministra Delgado, ni la deixo de defensar, però tal vegada hauríem de deixar que comparegui, com així ha demanat ella mateixa, en seu parlamentaria i doni totes les explicacions convenients.

Per una altra banda, sembla que la velocitat es ralentitza quan els temes afecten a la banda dreta. Que el jujge vegi tracte de favor en el master de Casado, però que no passi res, és normal, velocitat reduïda. Què ara digui la dreta que ells van ser els que van cesar a Villarejo, quan es va jubilar amb 65 anys, és per riure, també a velocitat reduïda.

domingo, 30 de septiembre de 2018

NI ODI NI ANIDMARVERSIÓ: DIGNITAT

Fa uns dies la representant del pretes sindicat de prostitutes va dir a unes declaracions a la TV que les feministes odiem a les prostitutes. Jo, que en sóc, de feminista, no he sentit mai enlloc tal barbaritat. El que volem és acabar amb el mencartilisme amb el cos de les dones i, per sobra de tot, amb la trata que va eternament lligada a aquesta pràctica sexual. Legalitzar un sindicat de treballadores sexuals només beneficia als proxenetes i als puteros.
Fa mes de deu anys es va legalitzar la prostitució a Alemania (per posar un exemple). Els polítics esperaven millorar les condicions de les treballadores sexuals i eliminar la trata. El resultat està molt lluny del que s’esperava. El propi Ministeri de familia alemany va fer un informe on ens constatava que les condicions de les prostitutes no havien millorat i que la legalització tampoc havia acabat amb la trata.
L’alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, amb un pretès progresisme malantés, subvenciona amb diners de l’erari municipal entitas de prostitució on, per exemple, sénsenya com fer una bona mamada, anglès per a putes principiants i cursos per l’estil.

Les Nacions Unides están fent l’esforç de intentar defensar els drets i la dignitat de les victimes d’explotació. Els progresistes hauriem de caminar tots i totes en la mateixa linia de l’abolició no de la protecció malentesa que està demostat no dona resultats positius.

Escrit per a Club Cortum

jueves, 5 de julio de 2018

ALGUNA COSA VA CANVIAR EL 8 DE MARÇ

ALGUNA COSA VA CANVIAR EL 8 DE MARÇ
Que hi havia dones i homes lluitant per la igualtat ningú ho dubta, que fa dècades que això succeeix, també ho sabem, però que el proppassat 8 de març ha canviat moltes coses al nostre país és més que evident.
Que miliards i miliards de persones ocupessin els carrers de pobles i ciutats, que motíssimes dones fessin una aturada de dues hores o fins i tot no anessin a treballar aquell dia ha destapat la conciencia de moltíssima gent.
A les dones ja no ens callen com abans, a les dones se’ls ha destapat la conciència solidaria pública, a les dones ja no ens trepitgen de la mateixa manera, a les dones se´ns ha destapat la ràbia envers els maltractaments, les violacions, les vexacions, el tracte injust molt més del que ja estava i, sobretot, cada vegada som més.
Som més les dones i els homes que no estem disposats a passar per alt el que no és just i no és igualitari.
Accions com la de la periodista de Mediaset María Gómez, denunciant el masclisme i l’assetjament durant els mundials en són un exemple. Que un periodista del diari La Provincia de Las Palmas de Gran Canaria, escrigui “la menor violada en grupo pasaba San Juan con unas amigas y se emborrachó” com un possible justificant a la suposada violació múltiple i causi escàndol. Que un periodista estigui discutint amb una dona a twitter i li digui: “lo que pintarás tu hablando de futbol, vete a fregar” i es vegi obligat a esborrar el tuit. Que les dones facin una crida a vestir-se de negre el dia del “txupinàs” són mostres  que, encara que a poc a poc, anem avançant i que el dia 8 de març alguna cosa va canviar.


Escrit per al club cortum