Els cent dies del govern d'Artur Mas.

S’han complert amb més pena que glòria, perquè m’hagués agradat sentir que hi havia un plan de xoc per la contractació dels joves, que s’han posat a fer un pressupost realista sobre les necessitats dels ciutadans, que han fet mesures per reconduir la tan difícil situació econòmica i el que em trobo cada dia a la premsa són reivindicacions d’independentisme que és el que ens arreglarà tot el que està desmanegat, com si la independència de Catalunya fos una poció miraculosa capaç de portar-nos a Shangri-La, aquella ciutat utòpica de l’Himalaia dibuixada pel novel·lista James Hilton a la seva obra Horizonts perduts i portada al cinema per Frank Capra al 1937.

Defenso el dret a decidir com quan era molt jove i ho feia, perquè creia en la capacitat dels pobles per decidir el seu futur: el famós dret d’autodeterminació que molts enarboràven als anys 70 del segle passat. Això no significa que la meva preocupació estigui asseguda en aquest moment en el tema, tinc altres prioritats com a ciutadana.

Darrera de la independència què ens ofereixen? Puc veure un panorama millor? Estarem aconseguit que l’estat del benestar que s’ens va a marxes forçades torni com a mínim al lloc que era al 2007? Veurem com baixa la xifra d’atur?

Si aquest cent dies es poden definir en poques paraules, diria que NO HA HAGUT GOVERN.

Escrit per La Voz de Castelldefels