A mí els presidents de la Generalitat com que em donaven un cert
respecte, com a mímin el respecte que s´ha de tenir a tot càrrec electe sigui
quina sigui la seva condició i/o ideología, pero, ailàs que és que no puc més!
Jo em dic cada dia: calma, només deu de ser un rampell cerebral o
místic o pura i simplement una bajanada qualsevol. Les aigües tornaran a la
seva llera, ens convertirem en un país cent per cent madur i començarem a
dialogar.
Però, ailàs, un altre cop, que es veu que hi ha uns quants que
desconeixen què vol dir dàleg i empenyen, empenyen i empenyen per veure si es
surten amb la seva.
Jo estaría una mica més tranquila si els que empenyesin fosin gent
de a peu, es a dir, d’aquells no que atresoren el seu vot, però no tenen
responsabilitats a les institucions democràtiques. Però NO, NO PUC ESTAR
TRANQUILA i estic en un ai al cor.
Uns que es diuen bandera negra, o que reclamen banderes negres als
balcons el dia 21 de desembre, acaben el seu alegat (ple de faltes d’ortografia,
per cert) dient: llibertat o mort. I a mí m’entren tremolines o tremolors i en
pensó que no deu ser de debó.
Ara bé, quan tot un President de la Generalitat diu que opta per
la via eslovena i es queda tan panxo i després se’n va de pregaria a Montserrat, jo dic: a veure,
Sr. Torra, aixó és una bajanada més de les seves o ha pensant seriosament el
que ha dit?
Llavors, no vull ni pensar que estigui parlant seriosament i li
perdo el respecte, sí, perquè un President que pensa en morts per aconseguir la
seva fita no deu estar molt bé del cap. Dic jo, no?
Escrit per Club Còrtum
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gracias por el comentario. En cuanto pueda, lo publico. Saludos. África.