domingo, 5 de mayo de 2019

¡QUÉ SE TIREN, QUÉ SE TIREN!

M’he sentit insultada, vilipendiada, menyspreada com a dona i com a dona d’esquerres. Desconec si el meu pensament “vermell” em feia sentir aquest insults que han corregut per les xarxes socials com a propis, quan estaven llençats contra persones que em mereixen respecte i confiança, i quan eren llençats contra l’esquerra en general. També desconec si és que tenia la sensibilitat a flor de pell o la por més a flor de pell encara.
Confesso que hi havia dies que m’agafaven tremolines només de pensar que aquesta dreta que habita el nostre país ha estat “jugant” amb nosaltres a veure qui la deia més grossa cap el feixisme, cap a les dones, o cap a la pèrdua de llibertats.
El trio de Colón ha aconseguit una cosa: mobilitzar a moltes persones que tal vegada, en una altra ocasió, per qualsevol petit impediment, no hagués anar a votar. Quina alegria que em produïa veure com, davant les llargues cues, hi havia qui va tornar fins a tres vegades al col·legi electoral per votar i jo, en la meva por, esperava que fossin votants d’esquerra.
Aquesta campanya electoral ha estat agra, agressiva, plena d’insults com jo no recordava i aquest ànim de batalla es veu que va impregnar-se per tota la geografia.

Juan Fernández, des de Madrid, escrivia per El Periòdico, una crònica sucosa del que succeïa a la seu socialista del carrer Ferraz i explicava que els veïns del front van estar durant dies posant “Soy el novio de la Muerte” i l’himne espanyol a mena de provocació. Fernández va escriure: “Con los datos a favor y teniendo al líder ya en casa, la troupe socialista se vino arriba y desde la puerta de la sede hubo quien se atrevió invitar a gritos a los de enfrente ¡Qué se tiren, qué se tiren! Es lo que té insultar al contrari, que en un moment de calentura et torna l’insult multiplicat per mil.

Escrit per a CLUB CÒRTUM

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Gracias por el comentario. En cuanto pueda, lo publico. Saludos. África.