Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l'escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà.
Després d'una llarga travessia, plena d'entrebancs, molta feina i poques, molts poques alegries, el cavall es va retirar a pensar i pensà que ja havia fet la seva feina i tocava trobar un altre que arrossegués la pedra que havia portat penjada al coll durant els últims anys.
liberado de su lastre, feliz, en paz, llenándose de fresco aire para iniciar un camino que, aunque desconocido, estaría inundado de belleza.
ResponderEliminarPreciosa nota y fabulosa imagen. gracias África.
Preciosa tu aportación, Pepa. Muchas gracias.
ResponderEliminar