sábado, 11 de mayo de 2013

LAPAO, LAPAYP,LERÉ,LERÉ.


Sin ánimo de ofender a ningún aragonés, esto de la LAPAO y del LAPAPYP suena a cachondeo si no fuera porque ambos acrónimos se refieren a dos “lenguas” reconocidas por las cortes aragonesas hace tan solo unos días.
Podría llegar a enteder el nombre de LAPAPY, que no es otra cosa que LENGUA ARAGONESA PROPIA DE LAS AREAS PIRENAICA Y PREPIRENAICA. No está mal reconocer que un determinado número de personas de una zona tienen lengua propia y “denominación de origen”, dicho esto último sin ánimo de chanza.
Otra cosa bien distinta es LAPAO, LENGUA ARAGONESA PROPIA DEL AREA ORIENTAL. Esto sí es una tomadura de pelo, porque la tal lengua no es otra cosa que EL CATALÁN.
No deja de admirarme la capacidad de hacer el rídículo que tenemos en este país y que ese ridículo lo hagan los parlamentarios del PAR y el PP de Aragón, causa mayúsculo asombro ¿Se imaginan a los noterteamericanos llamando al inglés OLOFUSA, own language of USA? A los Belgas denominando la suya LDB, langue de la Belgique en lugar de francés? ¿A los austriacos en el mismo sentido respecto del alemán? ¿A los argentinos, LPA, a los colombianos LPC, a los mexicanos, LPM, alos uruguayos, LPU respecto del castellano?
Como se suele decir en estos días ¿es que nos hemos vuelto locos? De seguir en este “ocurrente” cúmulo de estulticias acabaremos por tener una variedad de lenguas tal que no habrá enciclopedia que las pueda recoger.
Dado que vivo en Castelldefels y considero el catalán que se habla en mi ciudad tan digno de tener nombre propio como la LAPAO, voy a hacer llegar al Parlament de Catalunya una proposición para que se aprube denominar a la lengua que aquí hablamos LPC, leré, leré. 

Escrito para La Voz de Castelldefels

jueves, 9 de mayo de 2013

Contra la llei Wert!

                                                                            FOTO UGT DE CATALUNYA

jueves, 18 de abril de 2013

Presentació de "El pájaro de zinc" a Esplugues de LLobregat.

Ahir vaig presentar "El pájaro de zinc" a la ciutat d'Esplugues de Llobregat. L'escriptor Javier de Pilar em va honorar amb la seva companyia i,  amb total benevolència per la seva part, desgranà les virtuts de la meva obra, per la qual cosa l'estic molt agraïda.
El treball de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament va fer que la sala s'omplís amb un públic del que vaig gaudir perquè les seves aportacions i preguntes em semblarem molt interessants. Es notava que Esplugues és una ciutat que viu la cultura.

Foto cedida per l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat.

viernes, 5 de abril de 2013

Coses que es podien haver fet des del govern de la Generalitat de Catalunya

Aquest escrit forma part d'una carta que en Pere Navarro, Primer secretari del PSC, ha adreçat als militants:

Des del PSC creiem fermament que hi ha coses que es podien haver fet diferent, tot i que  ni tant sols s'ha intentat, i d'altres que s'haurien d'haver fet directament d'una altra manera:
· Es podrien destinar a beques menjador els diners que avui van a escoles d'elit o que segreguen per sexe.
· Es podria destinar a la PIRMI, el milió d'euros de la preparació de l'aniversari del 1714.
· Es podria evitar el tancament d'escoles si no s'haguessin perdut dos anys en prendre mesures  fiscals com la de l'impost de successions.
· Es podria haver convocat, S'hauria d'haver convocat! la Junta de Seguretat de Catalunya que no es reuneix des de que José Montilla era president.
· Es podria haver presentat recurs al decret de mesures urgents del sistema elèctric i del sector, financer que elimina qualsevol possibilitat de desenvolupament de les energies renovables i perjudica la indústria catalana del sector.
· Es podria convocar una  Convenció Catalana del Canvi Climàtic i haver marcat així un full de ruta de l'economia verda i una reconversió ecològica de la societat industrial.
· Calia millorar la gestió d'ATLL, però no privatitzar-la, i menys fer-ho d'una forma tan incompetent.
· Es podrien estalviar 4 milions d'euros si es prescindís dels càrrecs de lliure designació que cada departament té als set territoris de l'administració de la Generalitat .
· Es podia haver convocat als agents econòmics i socials i als representants institucionals de l'Acord Estratègic per tal de renovar-lo i tornar-lo a posar en marxa, com a instrument per lluitar contra la crisi econòmica i fomentar la reactivació i l'ocupació.

Els governs també poden prendre mesures que no costen diners. Els governs han de tenir clares quines són les seves prioritats i tirar-les endavant, i no només fer declaracions d'intencions als mitjans de comunicació que diuen una cosa mentre, la realitat del què s'està fent és una altra molt diferent.

És la nostra obligació i la nostra responsabilitat, com a representants públics, donar resposta a les demandes que ens fan els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, a les seves necessitats. I, per fer-ho, cal ser conscients de quina és la realitat que estem vivint i treballar per un futur esperançador. Aquest ha estat i continua sent el nostre compromís.


Pere Navarro i Morera 

jueves, 4 de abril de 2013

Els cent dies del govern d'Artur Mas.


S’han complert amb més pena que glòria, perquè m’hagués agradat sentir que hi havia un plan de xoc per la contractació dels joves, que s’han posat a fer un pressupost realista sobre les necessitats dels ciutadans, que han fet mesures per reconduir la tan difícil situació econòmica i el que em trobo cada dia a la premsa són reivindicacions d’independentisme que és el que ens arreglarà tot el que està desmanegat, com si la independència de Catalunya fos una poció miraculosa capaç de portar-nos a Shangri-La, aquella ciutat utòpica de l’Himalaia dibuixada pel novel·lista James Hilton a la seva obra Horizonts perduts i portada al cinema per Frank Capra al 1937.
Defenso el dret a decidir com quan era molt jove i ho feia, perquè creia en la capacitat dels pobles per decidir el seu futur: el famós dret d’autodeterminació que molts enarboràven als anys 70 del segle passat. Això no significa que la meva preocupació estigui asseguda en aquest moment en el tema, tinc altres prioritats com a ciutadana.
Darrera de la independència què ens ofereixen? Puc veure un panorama millor? Estarem aconseguit que l’estat del benestar que s’ens va a marxes forçades torni com a mínim al lloc que era al 2007? Veurem com baixa la xifra d’atur?
Si aquest cent dies es poden definir en poques paraules, diria que NO HA HAGUT GOVERN.

Escrit per La Voz de Castelldefels

domingo, 10 de marzo de 2013

PERIODISMO, entre lo legal y lo ético.

En un reciente estudio del CIS los peridistas aparecen como la segunda profesión peor valorada por los españoles. Desconozco los motivos de tal opinión y no la comparto en absoluto, porque creo que el conocimiento de la realidad a través de los medios de comunicación fortalece la democracia.
Ahora bien, no todo vale en el mundo del periodismo. En ocasiones se hacen afrimaciones recogidas de los bulos que corren por las redes o incluso en la prensa escrita, que aun siendo falsas, se convierten en verdad tras haber sido dichas en múltiples ocasiones. Aquello tan socorrido de una mentira dicha mil veces suena a verdad.
Está en manos de los profesionales de los medios averiguar qué hay de cierto y qué no cuando van a difundir una opinión. En España parece que engañar o tergiversar o directamente mentir sale gratis, no así en otros paises.
Hace muchos años le hicieron a mi marido una entrevista en The New Yorker, presitigiosa revista norteamericana. Un periodista del medio lo llamó antes de publicarla para leérsela y preguntar si estaba de acuerdo en todo lo escrito. Aquella llamada obedecía a que en EE.UU. si viertes afrimaciones falsas “se te cae el pelo”.
Viene también a colación la desaparición del prestigioso periodista Dan Rather, de la cadena televisiva CBS, que tras 43 años de trabajo en ese medio tuvo que abandonarla por mentir sobre el Presidente Bush.
Como digo, aquí sale gratis escribir mentiras y aunque el tiempo lo ponga todo en su justo lugar, el daño hecho es irreparable en múltiples ocasiones.
Quizás en este país sale gratis afirmar cosas falsas, pero ¿es ético?

Escrito para La Voz de Castelldefels