ORDINARIES, POC SENSUALS I POC SENYORES

El gran estereotip al que el masclisme sempre ha reduït a les feministes. Així, amb aquestes paraules, les definia el líder de VOX d’Albacete.

Malgrat l’avenç que ha suposat per al feminisme eliminar de la ment de molts homes i dones aquest “latiguillo”, continua havent-hi a la societat molt mascle diluvià i molts mascles que es creuen aquella teoria tan ridícula de que les dones feministes van contra els homes, són poc “femenines” i n´hi ha que van més enllà i encara creuen que les feministes no saben follar (i perdonin que sigui tan explícita).

Un home que vaig conèixer fa poc, quan li vaig dir que era feminista es va escandalitzar. Aquest home és economista de formació i director d’una sucursal bancaria important i amb bastants treballadors. Quan li vaig fer veure que les feministes mai haviem anat contra els homes va exclamar: Ah, bé! Sembla imposible, oi? Que una persona d’aquest nivell (suposadament) encara cregui en aquests estereotips diluvians, però, malauradament, aquest és el nivel en que ens movem en molts casos.

Convèncer a segons quines ments que les dones feministes i els homes igualitaris són tan iguals als que no ho son en quasi tot, menys en el respecte vers l’altre, perquè què és si no atacar-les dient que són poc senyores o poc sensuals? Es tan com dir que la dona es deu al mascle i que, apart de quedar-se a casa, amb la “pata quebrada”, també tenen l’obligació de ser atracció sexual per als mascles. I de retruc, és clar, no creuen en la llibertat sexual, perquè si ets dona, lesbiana i feminista, encara estàs mes condemnada als inferns.

També caldria saber què significa per aquest senyor d’Albacete ser ordinària, poc sensual i poc senyora, segur que ens portàvem una gran sorpresa en la seva definició.

Escrit per a CLUB CÒRTUM

QUAN EL CEL NO ESTAVA TAN APROP

Un grup de professorat universitari veu les protestes generades per un moviment anomenat 15 M, il·lusionant, trencador i innovador. Aquest grup decideix que posen fil a l’agulla i es llencen al “ruedo” amb tota una colla de seguidors i seguidores que creix exponencialment amb les eines que avui donen les noves tecnologies. “Sí se puede” és el seu crit de guerra, crit que comença a córrer per tots els cantons del país. Molts militants socialistes i d‘Esquerra Unida comencen a sumar-se al que sembla serà el partit imparable de l’esquerra. El moviment aglutina a moltíssimes persones a Madrid, a Vista Alegre, i genera tanta il·lusió que sembla es convertirà en l’únic partit de l’esquerra que quedarà viu.

Això succeïa mentrestant no tenien càrrecs i la realitat, crua i dura, en moltes ocasions, no es revelava com a colpidora. Quan va arribar el moment de seleccionar els o les millors per a les seves candidatures els ciments de les seves estructures de base van començar a trontollar i les divisions i desercions s’anaven  acumulant, tant que de la fotografia inicial de lideratge ja només queda un, tots els altres o no hi són o se´ls ha esborrat d’aquest lideratge.

Llavors arriba el moment en que molts descobreixen que tocar el cel era una tasca ben difícil i que el fet de que “el macho alfa” no deixi titella amb cap desestabilitza l’organització més del que seria desitjable.

La organització no acaba de tocar el cel perquè estava molt més lluny del que pensaven, però, de retruc, el mal que pot fer a l’esquerra en general encara no sóm capaços d’esbrinar-lo. De tots els que van marxar de les fileres de votants o militants dels socialistes molts no retornaran, però es possible que tampoc acabin ni votant ni militant a les files d’una il·lusió que es va topar amb la crua realitat: repartir llocs de representació i governar no és tan senzill com semblava des de les places del 15 M.

Escrit pel Club Còrtum

LO QUE SE ESPERABA DE NOSOTRAS

En los pasados GLOBOS DE ORO la premiada Glenn Close se expresó con estas palabras al recibir el premio: “Estoy pensando en mi madre que toda su vida dependió de mi padre y a los ochenta años me dijo que pensaba que no había logrado nada…Lo que se espera de nosotras es que tengamos hijos, tengamos nuestro marido, si tenemos suerte, pero necesitamos sentirnos realizadas, tenemos que cumplir nuestros sueños, tenemos que decir: yo puedo hacer eso y deberían permitirme hacerlo”.

Lo que se esperaba de nosotras a muchas ya no nos gusta, no porque no queramos tener hijos o marido, que eso es una opción muy respetable, sino también porque optemos por no tener ni lo uno ni lo otro y seguir siendo valoradas como mujeres completas.

Lo que nosotras esperamos es poder ir por la calle sin asustarnos cuando vemos a un hombre; lo que esperamos es dejar de ser violadas (en los siete primeros días del año se han producido varias violaciones en toda España y una de ellas en “manada”); lo que nosotras esperamos es que se nos respete; lo que nosotras queremos conseguir es erradicar la violencia de género, que no doméstica ¿O acaso las violaciones múltiples perpetradas en Pamplona, Canarias y Alicante se produjeron en casa de alguien?.

No estamos dispuestas a ser moneda de cambio para nada ni para nadie; no renunciamos a los derechos adquiridos ni a adquirir los que aún no llegaron. Lo que nosotras esperamos es que no se nos insulte, menosprecie o se nos llame feminazis por reivindicar lo que es justo y beneficioso para toda la sociedad.

Escrito para LA VOZ DE CASTELLDEFELS

SI ME QUERÉIS, ÍRSE

La violencia de género, ahora reconvertida (o retrotraída) a violencia doméstica, le parece a VOX innecesaria de combatir y al PP lo mismo. Mi reflexión de hoy para el CLUB CORTUM

https://clubcortum.org/si-me-quereis-irse/

SI NOMÉS FOSIN BAJANADES

A mí els presidents de la Generalitat com que em donaven un cert respecte, com a mímin el respecte que s´ha de tenir a tot càrrec electe sigui quina sigui la seva condició i/o ideología, pero, ailàs que és que no puc més!

Jo em dic cada dia: calma, només deu de ser un rampell cerebral o místic o pura i simplement una bajanada qualsevol. Les aigües tornaran a la seva llera, ens convertirem en un país cent per cent madur i començarem a dialogar.

Però, ailàs, un altre cop, que es veu que hi ha uns quants que desconeixen què vol dir dàleg i empenyen, empenyen i empenyen per veure si es surten amb la seva.

Jo estaría una mica més tranquila si els que empenyesin fosin gent de a peu, es a dir, d’aquells no que atresoren el seu vot, però no tenen responsabilitats a les institucions democràtiques. Però NO, NO PUC ESTAR TRANQUILA i estic en un ai al cor.

Uns que es diuen bandera negra, o que reclamen banderes negres als balcons el dia 21 de desembre, acaben el seu alegat (ple de faltes d’ortografia, per cert) dient: llibertat o mort. I a mí m’entren tremolines o tremolors i en pensó que no deu ser de debó.

Ara bé, quan tot un President de la Generalitat diu que opta per la via eslovena i es queda tan panxo i després se’n va  de pregaria a Montserrat, jo dic: a veure, Sr. Torra, aixó és una bajanada més de les seves o ha pensant seriosament el que ha dit?

Llavors, no vull ni pensar que estigui parlant seriosament i li perdo el respecte, sí, perquè un President que pensa en morts per aconseguir la seva fita no deu estar molt bé del cap. Dic jo, no?

Escrit per Club Còrtum

DAME ZONA PEATONAL, DAME SALUD

Plaza antigua

Plaza nueva

Es probable que usted, la persona que lee este escrito sea de las que considera que los ciclistas van atropellando personas por las calles de nuestra ciudad, también puede que sea de los que consideran que hay que facilitar el uso del coche, que sí, por encima de los viandantes, que no.

Toda peatonalización conlleva siempre, aunque a mí se me escapa por qué, un rechazo que generalmente viene orquestado por algún grupo con intereses políticos no estrictamente ciudadanos.

Muchos y muchas de ustedes recordarán el rechazo que supuso la peatonalización de parte de cinco calles del centro junto a la plaza de la iglesia. ¿Hay alguien hoy en día que niegue la bondad de dicha actuación? Hemos ganado espacio para los peatones y para las actividades lúdicas de personas de toda edad y condición.

Las zonas peatonales evitan accidentes, atropellos. Ayudan a regenerar el medio ambiente por el menor uso del vehículo a motor. Motivan la mejora de nuestra salud, aunque solo sea por andar unos cuantos pasos.

Ahora hay algunas personas interesadas en demostrar que la nueva peatonalización, en parte, de la Avenida de la Pineda potenciando un “boulevard” para pasear y rodar con la bicicleta es un gran trastorno, porque los rodados a motor no podrán ir en dirección playa por dicha avenida, como si al vehículo se le cansaran las ruedas por desplazarse un par de calles más allá.

Abramos nuestra mente a lo que todas las ciudades prósperas del mundo, incluidas muchas catalanes y/o españolas, hacen: peatonalizar para mejorar nuestra vida, para mejorar la movilidad y para mejorar la salud, y también las relaciones sociales ¿quién lo niega?

¡Más zonas peatonales, por favor!

Escrito para LA VOZ DE CASTELLDEFELS

UNES CALCES I UNA SOCIETAT MALALTA

Els últims dies sha generat una controversia a Irlanada després de que un jurat considerés al acusat de violació d’una noia de 17 anys inocent perquè ella  portava calces-tanga.

La sentencia va provocar l’acció de Mnana hEireann (dones d’irlanda) a proposta d’una de les seves membres: penjar calces en general i tangues en particular a les xarxes socials (jo mateixa en vaig pujar també unes meves).

Considerar que una noia o una dona provoca a un violador perquè porta tanga és terrible, les hauren d’afegir a la llista de tenir mamelles molt grans, cul alt, faldilla curta o qualsevol altre barbaritat com atenuant d’una violació.

Tant greu com aixó, i com ve assenyala Susan Dillon, una de les participants a la protesta irlandesa, és que un jurat faci una sentència tan denigrant per la violada i per tothom en general, perquè demostra que la societat irlandesa està malalta. Jo afegeixo, la societat en general està malalta perque les agresions a les dones i les violacions no son consideredes, per una part de la població, com una violació, a Irlanda, aquí i arreu. Cal només mirar les barbaritats que aquí es van dir a favor dels membres de la manada i contra la violada. I que tot lénrenou que va causar el cas no hagi acabat amb les agresions múltiples al nostre país (Canaries, Sta. Coloma de Gramanet, etc).

La noia no caminava pel carrer en tanga, però ni que així hagués sigut, no dona dret a ningú a violar-la, amb tanga o sense tanga.

Escrit per CLUB CORTUM