Si algú o alguna de vosaltres ha fet mai un curs d’oratoria (cosa
improbable, ho sé), sabrà que una de les coses que t’aconsellen es começar una
intervenció en públic, per exemple, amb una broma per cridar l’atenció. En
aquest sentit és probable que Irene Lozano, com escriptora de Manual de resistencia, el llibre de
Pedro Sánchez, es plantegés l’anécdota del canvi de matalàs i el color de la
pintura de l’habitació que havia d’ocupar el matrimoni Sánchez-Villacís a la
Moncloa per començar de manera distendida el llibre.
Menuda tangana! El matalàs ha donat per dir del President de
govern de tot: frívol, ególatra, soberbi, vanitós, etc. El matalàs o tot el
llibre en sí mateix. Poc importa que a continuación digués que la primera mesura
com a President va ser rebre a Espanya al vaixell Aquarius amb més de 600 persones que tenien la seva vida en perill.
Nosaltres li trobem una virtualitat al document: posa en
coneixement del públic que vulgui llegir el llibre com és el personatge (vanitós
o no, va ve saber-ho). Pel que porto llegit fins ara intenta analitzar quines
eren les circunstancies en que es trovaba el partit socialista abans de la seva
arribada i com va anar prenent decisions des del seu lloc de Secretari General
fins a arribar a la Presidència.
És clar que el llibre no és un tractat de filosofía ni un llibre
doctrinari sino una visió personal de les circunstàncies polítiques en que ens
trovabem al 2014 i com hem anant evolucionant fins ara.
“Ni quito ni pongo rey” ni tampoc diem que aneu correns a comprar
el llibre, però és ben cert que alguna cosa deu d’aportar als analistes i als
interesats per la questió pública, coneixer les impresions del que encara avui
és President del govern d’Espanya i que ha aconseguit portar al seu partit a
primera línea en intenció de vot (un altre cosa és que el partit acabi o no
governant després de les properes eleccions) després de que molts auguressin la
mort i desaparició a léstil del PASOK grec.
Matalasos i foteses apart, incloses les vanitats, alguna cosa
aporta. Us ho recomanem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gracias por el comentario. En cuanto pueda, lo publico. Saludos. África.